Blogcrowds

divendres, 21 de juliol de 2017

Avui volem donar-vos a conèixer unes imatges de la casa i parc de les aigües i la mina del reixagó en unes imatges de finals dels 80.







Fons: Manuel, Pere de. Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

divendres, 14 de juliol de 2017

Fa un parell d'anys vàrem trobar una referència que ens ofereix la prova de major antiguitat del topònim Mas Rampinyo i que data de l'any 1874 (si voleu consultar-ho premeu aquí i aquí).

A banda de la referència documental explícita de l'existència del topònim el 1874, vam trobar també alguns plànols militars de la zona de Mas Rampinyo, de l'any 1870, on el topònim Mas Rampinyo no apareix, i s'estableix la zona com "Barrio de Reixach". D'altra banda, altres plànols de 1862 del mateix indret també fan referència al barri amb el mateix nom.

Ara per ara, això ens fa pensar que el topònim Mas Rampinyo va néixer en aquella dècada dels anys 70 del segle XIX.

També vam recordar l'origen del mot en les dos vessants conegudes. La primera la que apuntava a una de les cases del pla de Reixac més apartades on es reunien alguns lladres que rampinyaven o robaven. La segona i potser la més acceptada és la que vincula el topònim al passat agrícola i pagès del barri i al fet de rampinar el blat (una de les tasques del batre el cereal).

Avui volem donar a conèixer un nou plànol, també de 1862 on el topònim Mas Rampinyo tampoc surt referenciat, cosa que torna a demostrar que si el topònim existia llavors, aquest no mantenia cap estatus oficial al barri.


El plànol, d'origen militar i realitzat pel Tinent-Coronel  Francisco Coello el 1862, descriu en detall tota la província de Barcelona.

Els topònims que apareixen sobre el nostre poble són:

- Tº (...) [Sobre el turó, on es fa referència al telègraf que el 1862 ja estava en runes]
- Estación de FC de Moncada
- Moncada
- Posada de Don Pedro Gil  [Que per la seva ubicació sembla ser Font Freda]
- Iglesia de Reixach
- Mesón  [Que per la seva ubicació sembla ser Les Indianes]


Fons: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

divendres, 7 de juliol de 2017

Entre l'agost del 2011 i el novembre del 2012 vam estar treballant en detectar, buscar i trobar totes les sèries de postals que va realitzar Àngel Toldrà Vianzo (Postals A.T.V.) a principis de segle XX.

Just després, entre el desembre 2012 i l'abril 2015, vam fer la cerca de les sèries de postals realitzades per un dels altres editors de renom, Lucien Roisin Besnard (Postals Roisin).


A diferència de les de Toldrà, per les postals de Roisin no hi ha cap índex documentat, per tant l'estratègia ha estat diferent i hem anat recollint totes les postals que han parat a les nostres mans durant quatre anys i mig.

A dia d'avui, ha passat més de dos anys sense trobar-ne cap de nova i hem pogut centralitzar un total de vint-i-una postals Roisin dedicades a Montcada, amb una numeració concreta:
  • 1 - Vista General.
  • 2 - Vista General.
  • 2 - Vista Parcial de la vila, desde Torre Oriol
  • 3 - Casas Consitoriales
  • 3 - Puente del Besós
  • 4 - Bifurcación
  • 4 - Plaza
  • 5 - Calle Mayor
  • 5 - Calle Mayor
  • 6 - Fábrica Asland
  • 7 - Ferrocarril M.Z.A.
  • 7 - Colonia Asland
  • 8 - Carretera de la Roca
  • 8 - Ermita del Turó
  • 9 - Camino Vallensana
  • 9 - "Font Pudenta"
  • 10 - Torre Oriol
  • 10 - "Font de Mitja-Costa"
  • 11 - Reixach
  • 11 - Casa Fábregas
  • 12 - Fuenta "dels Avellaners"
  • 12 - Reixach desde la carretera de la Roca
Veiem referenciades dos sèries generals, doncs hi ha una doble numeració d'algunes de les postals, que fan pensar pertanyen a fotografies realitzades la primera dècada del segle XX, probablement entre 1908 i 1910 i una segona sèrie realitzada a la segona dècada, probablement entre 1911 i 1918. Un clar exemple és el pont sobre el riu Besòs, bastit el 1911, que surt i deixa de sortir a les imatges.

Seguint aquesta línia, a la col·lecció faltarien postals d'alguna de les dos sèries (una postal número 1 i una altra de la 6) com a mínim.

El repte queda servit per qui pugui trobar, si és que realment existeixen, aquestes dos postals desaparegudes de Montcada de la col·lecció Lucien Roisin.

Cliqueu aquí per a veure la col·lecció sencera.

dissabte, 1 de juliol de 2017

No es pot negar que els barris de Montcada i Reixac són entitats que mantenen un caràcter marcat, forjant el seu propi estil de barri.

Can Sant Joan n'és un clar exemple i per aquest motiu, aprofitant que tot just fa una setmaneta del passat 24 de Juny, dia de Sant Joan, avui primer de Juliol us oferim una estampa d'aquest barri montcadenc.


Esperem que us agradi. Ens veiem l'1 d'agost.

divendres, 30 de juny de 2017

Avui només volem fer un petit homenatge d'una família desconeguda que ahir va fer 94 anys es van prendre aquesta foto a Montcada com a unitat familiar, al davant del que sembla, perills a banda, una petita foguera en mig del bosc.


La fotografia mostra una família mitjana, parella i tres fills, tots amb espardenyes de veta blanca que semblen força noves, potser per a la ocasió, excepte la nena que sembla portar unes sabates, probablement cedides d'alguna altra familia.

El rebre roba i sabates d'altres no era pas una pràctica poc habitual, el traspàs dels vestits entre germans i inclús entre famílies es portava a la màxima expressió, fent-ne un ús molt responsable dels recursos de la vestimenta. Un clar exemple el veiem representat amb el fill mitjà, qui porta els pantalons d'un nen més gran, segurament del seu germà més gran, amb els tirants ben estirats.

L'home abraça a la seva parella que sembla mantenir un rostre compungit i subjecta amb aparença protectora al fill que segurament serà hereu, un clar exemple de família catalana de principis de segle XX.

divendres, 16 de juny de 2017

Avui volem oferir-vos dos imatges de principis dels anys 70 del segle XX i les compararem amb els mateixos indrets a dia d'avui.

La primera és l'edifici de la Caixa Sabadell del carrer Bogatell, a esquenes del pas del ferrocarril.


Avui dia l'edifici encara es manté, ara bé com a BBVA després de la integració de les caixes i bancs amb altres entitats.


La segona imatge pertany al mateix indret, en aquesta ocasió enfilant-nos cap al sud pel carrer Montiu. A l'esquerra es torna a veure l'edifici de la Caixa Sabadell.


Avui dia l'edifici de l'entitat bancària encara manté la seva fisonomia, no obstant, l'eixample de cases d'estiueig va deixar pas a edificis actuals.




divendres, 9 de juny de 2017

La creu de Terme de Sant Pere de Reixac actual és fruit de diverses intervencions. La darrera va ser fa pocs anys, quan la creu de la columna es va trobar trencada al terra.

En aquell moment, Mn. Josep Maria va demanar a Paco Soriano, conegut per la seva vinculació amb l'associació Amics de Reixac, fer el que calgués per a retornar la creu al seu lloc.

El fet és que es pensa que la vareta de ferro interior de la creu es va rovellar amb els anys i va trencar el material exterior. No es descarta tampoc alguna mena de bretolada que va precipitar la seva pèrdua.

En Paco va demanar ajuda al seu amic Enric Ruiz Donaire que va tirar endavant el projecte amb l'ajuda del seu germà Gabriel, que va ser l'autor del motlle que es va fer servir per a l'actual creu. Aquest motlle es va elaborar mitjançant imatges de la creu trencada.

Val a dir que la creu que es va trencar era obra de Walter Cots Figuerola, que el 1947 va rebre l'encàrrec de fer aquesta creu, després que la original fos destruída durant la Guerra Civil espanyola

Comentar també que de la creu original, trencada durant la guerra, no s'ha trobat cap referència de la seva antiguitat.

El que sí que hem pogut trobar és una fotografia inèdita de l'any 1937 on es pot veure la columna original, sense la creu.


A la imatge es pot veure que la part superior de la columna és diferent a la que deu anys després va deixar en Walter Cots:




Si voleu saber més sobre la creu de 1947, cliqueu aquí.

divendres, 2 de juny de 2017

Es tracta d'una de les postals menys conegudes de Can Fàbregas, actualment una casa enderrocada.



dijous, 1 de juny de 2017

1 de Juny i nova postal, en aquest cas de la línia de ferrocarril de Sant Joan, a l'alçada de l'antic pas nivell de Mas Rampinyo, avui dia tancat a la circulació, des de que es va inaugurar el pas subterrani per a vehicles a l'alçada de les torres bessones.



divendres, 26 de maig de 2017

El Club Deportiu Montcada (C.D.M.) va ser fundat el 29 d'Abril de 1923 amb el nom de Sport Club de Montcada, encara que originalment el seu camí va encetar-se als Germans de les Escoles Cristianes.

Originalment, el 1923, el club mantenia una samarreta de color blau fosc amb el coll blanc. Els pantalons eren blancs i les mitges de color negre amb vetes horitzontals en color blanc.

Durant la refundació del club el 1934 es va formalitzar l'ús del color verd verd maragda a la samarreta, en honor als pins que envoltaven el camp. Els pantalons, al igual que les mitges van ser llavors de color negre.


Escuts d'abans i avui. Fons: www.cdmontcada.com

Passada la Guerra Civil el club va jugar a Segona Categoria arribant a ser subcampió el 1942 i assolint el títol la temporada 1949-1950.

El 1947, l'equip va fer canvis en el color de la samarreta, tot mantenint el color verd predominant, però amb el coll i els punys blaus, fent un homenatge a la desapareguda Penya Frescura.

A la temporada 1950-1951 el C.D.M. va ser subcampió de la Primera Categoria B, obtenint un ascens a Primera Regional, que el va portar donar el salt per primer cop a Tercera Divisió, la temporada 1953-1954.

És durant la meitat de la dècada dels anys 50 que trobem un cromo de la col·lecció d'escuts del campionat de lliga de la temporada 1955-1956, que promocionava la xocolata Grefer, l'any 1955:



El club verd i blanc es va mantenir a Tercera Divisió durant vuit temporades, fins 1961-1962, però va tornar a aquesta categoria el 1968-1969, 1969-1970 i 1977-1978.

Entrevista al vice-president del CDM, Francesc Lasús. 
Fons: Mundo Deportivo, Divendres 9 Agost 1968. 

Actualment el club vesteix samarreta i mitges de color verd esperança i pantalons blancs.

Com a resum de l'històric de participació podem dir que ha estat:

  • 11 cops a Tercera Divisió Grup 3 els anys 1978, 1970, 1969, 1962, 1961, 1960, 1959, 1958, 1957, 1956 i 1955.
  • 6 cops a Primera Catalana Grup 1 els anys 2015, 2014, 2012, 2011, 2010 i 2009.
  • 2 cops a Copa del Rei els anys 1970 i 1978.
  • 1 cop a Segona Catalana Grup 2 el 2016.


L'himne oficial del club es va inaugurar el gener de 2007 al nou estadi municipal de la Ferreria que s’acabava d’inaugurar. El grup d'havaneres l'Espringari, de la mà del seu membre Pere Farré, va composar l'himne, que va ser interpretat la coral del Centro Aguileño.

Des del 2011 el CD Montcada compta amb una versió rumbera de l'himne, fruit del grup La Pegatina i amb la col·laboració de Lluís Canut.

Versió de La Pegatina de l'himne del CD Montcada

Llistat de Presidents del C.D.M:

  • 1923 - 1923 - Vicenç Panisello.
  • 1923 - 1929 - Isidre Grau.
  • 1929 - 1936 - Narcís Bonet Urpí.
  • 1939 - 1940 - Jaime Vidales.
  • 1940 - 1941 - Francisco Lasús.
  • 1941 - 1942 - Agustí de Budallés.
  • 1942 - 1946 - Rafael Miranda
  • 1946 - 1947 - Tomàs Carbonell
  • 1947 - 1948 - Antoni Grau.
  • 1948 - 1950 - Indalecio Salvador.
  • 1950 - 1959 - Albert Riera.
  • 1959 - 1960 - Joan Navarra.
  • 1960 - 1961 - Albert Riera.
  • 1961 - 1961 - Antonio Ortega.
  • 1961 - 1971 - Agustí de Budallés
  • 1971 - 1977 - Antoni Gumbau
  • 1977 - 1978 - Ángel Soto
  • 1978 - 1978 - Joan Villahoz
  • 1978 - 1979 - Josep M. Agustí
  • 1979 - 1980 - Manuel Marín Martín ”Sevilla”
  • 1980 - 1981 - Ricardo Moya
  • 1981 - 1982 - ”Pepín” Garrido
  • 1982 - 2000 - Emilio Bermejo
  • 2000 - 2008 - Antonio Alcalá
  • 2008 - 2008 - Gonzalo Fresnedo
  • 2008 - 2009 - Emilio Artés
  • 2009 - ... - Modesto Sanchís ”Tato”

divendres, 19 de maig de 2017

Les següents dos imatges pertanyen a la dècada dels anys 20 del segle XX:

Imatge on al seu peu diu "Moncada | Alrededores" on surten fotografiats cinc persones en una zona desconeguda, probablement pels voltants de Vallensana o inclús la Font de Mitja Costa.


Imatge d'un gran grup en disbauxa que porta escrit al dors que va ser realitzada a la zona de Font Pudenta.


Són imatges que tenen entre 85-95 anys i que ens porten a un munt de reflexions substancialment profundes.

Pensem només en fer un viatge en el temps a aquest passat, fer-los una foto amb el mòbil i ensenyar-se-la tot intentant explicar-los que estaria bé pujar-la a Facebook, per exemple.

Ara pensem en viatjar al futur, d'aquí 85-95 anys i sense cap aprenentatge previ, assimilar el que ens puguin mostrar els futurs descendents.

Sense cap mena de dubte trobarem conceptes i objectes inexplicables, ja sigui per l'avanç o inclús pel retrocés tecnològic.

dimarts, 16 de maig de 2017

Amb l'objectiu de centralitzar tots els topònims del poble en diferents èpoques, encetem un recull de tots els plànols i mapes que hem anat estudiant, començant per un de 1948, amb els topònims de la postguerra d'un plànol excursionista que considerem d'interès doncs es parla d'urbanitzacions, parcs i fonts.




Al mapa podem veure alguns indrets etiquetats:

- Mas Rampinyo
- Can Indianes
- Molí d'En Coll
- Can Castells
- Molí del Bisbe
- El Masot
- La Ferreria
- Can Pi
- La Beguda
- Torre de Doña Juana
- Río Ripoll
- Casa Blanca
- Font Pudenta
- Turó Fermí
- Montcada
- Font de Mitja Costa
- El Turó
- Cantera
- Font del Ferro
- Río Besós
- Puig de San Joan
- Can Cuiàs
- L'uralita
- Fábrica Asland
- Turó dels Quatre Pins
- Coll de Montcada
- Can Pomares
- Santa Maria de Montcada
- Can Oller
- Can Asbert
- Torrent de Can Asbert
- Serra de Doña Joana
- Can Llagat
- Serra de Can Llagat


Encara que de l'any 1948, aquest plànol mostra gairebé tots els topònims en català. Fixeu-vos algun detall de interès, com la Font del Ferro, encara existent el 1948, però ja molt malmesa per la pedrera de l'Asland.

Fons: ICGC. Puchades, Josep M. 1948. Editorial Alpina. "Alrededores de Barcelona : cordillera costera del Besós al Llobregat : urbanizaciones, parques, fuentes : mapa excursionista".

divendres, 12 de maig de 2017

El barri va començar el seu llarg viatge poc abans de la Guerra Civil espanyola, amb aquest nom de Terra Nostra, nom que les autoritats franquistes van canviar a Santa María de Moncada, pel qual encara avui es coneix.

Un dels episodis del barri recau als Magatzems Alemanys, també coneguts com "Almacenes Capitol", al carrer Pelai de Barcelona, eren especialistes en oferir grans regals a canvi de comprar al seu establiment. Tant és així que oferien des de cotxes, a parament de la llar i cuina, electrodomèstics i infinitat de regals a "duro per quatre pessetes".


Cupons dels Magatzem Alemanys per a regals diversos.

Com és evident, es tractava de campanyes de marqueting, importades de païssos ja acostumats al gran capitalisme i que a Barcelona també van causar cert furor entre els barcelonins i gents de fora.

Exemple d'un cupó d'un vehicle dels Magatzems Capitol.

En aquesta línia, el 31 de Maig de 1936, els magatzems van arribar a fer una promoció especial consistent en donar als seus clients, durant un període de cinc anys una llibreta de cupons, amb la qual podien anar aconsseguint un pam quadrat de terreny a Santa Maria de Montcada, per cada 2,5 pessetes de despesa a la botiga (posteriorment va ser per cada cinc pessetes). Com és evident, assolir l'objectiu d'edificar-se una casa no era pas fàcil.

Anunci del 31 de Maig de 1936

La transcripció de l'anunci diu:

AlmaceneS AlemaneSLa casa que vende más barato de BarcelonaHa conseguido facilitar a sus clientes el ser propietarios, gratuitamente de un solar en "URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA" (Moncada- Sardañola)

Almacenes Alemanes, atento siempre a granjearse el favor, simpatía y adhesión de sus clientes, ha contratado con "URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA", una exclusiva sobre terrenos, que dedicará al obsequio de su adicta clientela, con el fin de convertir a sus favorecedores, de acuerdo con las actuales orientaciones económicas, y sin esfuerzo material alguno, en Propietarios.
"URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA" y en las oficinas instaladas en nuestros locales, facilitará a los clientes de ALMACENES ALEMANES, libretas coleccionadoras de sellos, equivalentes a palmos de terreno.
ALMACENES ALEMANES, REGALARÁ a sus compradores poseedores de libreta coleccionadora, un sello equivalente a un palmo cuadrado de terreno, por cada 2,50 pesetas de importe de compra, durante el pazo de 5 años, que mediarán entre el 1º de Junio del actual y 30 de mayo de 1941
Además el poseedor de una libreta y sus familiares, tendrá derecho también a adquirir sellos, contra el pag de pesetas 0,25 uno, aunque el precio del palmo sufra aumento en los solares del resto de la Urbanización.
No tendrá derecho a reclamar sellos, el cliente que no tenga libreta coleccionadora.
"URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA" - Esta nueva Urbanización está emplazada a 11 Km de esta ciudad, en uno de los más pintorescos parajes del Vallés, entre las villas de Moncada y Sardañola-Ripollet, a lo largo de la carretera de Barcelona a Sabadell, cruzada por la linea de los FF.CC del Norte, donde está proyectado por la Urbanización, la construcción de un Apeadero. Su trazado está de acuerdo con las más nuevas tendencias de la técnica moderna con amplias calles, plazas y avenidas, con su arbolado, fuentes y jardines públicos, campo de deportes y proyecto de servicios que una Urbanización bie dotada exige.
Sitio sano por excelencia, rodeado de bosques, desde donde se divisa todo el Ballés, con el Montserrat, Sant Llorens de Munt y el Montseny en su fondo.
Para las 200 libretas de la primera edición, que podrán llenarse con los sellos regalados por ALMACENES ALEMANES, se han delimitado DOSCIENTAS parcelas de a 8000 - palmos cuadrados cada una, que equivalen al contenido de 8000 sellos de cada libreta.
La cotización actual del terreno de la Urbanización es de 0,25 pesetas el palmo cuadrado, comprendido la pared, verja y acera.
Infórmese y suscríbase cuanto antes, para obtener una libreta, y así podrá estar comprendido en el primer lote de 200 solares.
Los clientes inscritos, sírvanse pasar a recoger su libreta a partir de mañana día 1ª JUNIO 1936
Inauguració de la Urbanització Terra Nostra, el 1936. Podem veure també el cartell dels "Almacenes Alemanes". Fons: Fundació Cultural Montcada.

Si ens fixem, l'anunci és trencador. Doncs es parla del que realment necessita qualsevol botiga tipus "Corte Inglés", és a dir clientela disposada a esperar darrera la persiana per lliurar-se al plaer del consum, sense massa miraments:

Terrenos que dedicará al obsequio de su adicta clientela

La cotització al Juny de 1936 de cada pam de terreny a Terra Nostra era de 0,25 pessetes el pam quadrat, del que inclús es podien adquirir cupons sense comprar res a la botiga, si es pagava aquest import de 0,25 pessetes el pam. Existeix doncs una evident necessitat de venda dels terrenys de mà de la immobiliària amb nom català "URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA", ubicada al mateix carrer Pelai.

Les llibretes de cupons eren de 8000 segells per a tenir accés a un dels 200 terrenys de 8000 pams quadrats. Per tant, si el client comprava els cupons a 0,25 pessetes, podia tenir el solar per 2000 pessetes del 1936. En canvi si decidia comprar a la botiga i obtenir un cupó per cada 2,5 pessetes de despesa, necessitava comprar per valor de 20.000 pessetes en productes.

Si fem una conversió de pams quadrats a metres quadrats, veiem que cada un dels 200 terrenys eren d'uns 400 m2 aproximadament.

L'anunci parla del termini de la oferta - Juny de 1936 fins el Maig de 1941. Un mes després d'aquell anunci va esclatar la Guerra Civil espanyola i tot va ser un punt i a part.

Si revisem els anuncis a partir de llavors, podem trobar algun el 28 de Febrer de 1939 a La Vanguardia (recordem que un mes abans, el 26 de Gener del 1939 Franco va entrar a Barcelona), on es parla de la regularització i formalització dels títols de propietat dels terrenys.


Veiem que la immobiliària ja no es la catalana "URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA" i passa a ser la "URBANIZACIÓN TERRANOSTRA", acabant en 'N' i el topònim tot junt. El mot "TERRANOSTRA" no trigaria massa en ser repudiat per les connotacions catalanistes i la urbanització passaria a anomenar-se Santa María de Moncada

Val a dir que els missatges franquistes ja són habituals arreu i en aquest anunci no hi ha cap excepció.

Un fet interessant, és que les oficines de "URBANIZACIÓN TERRANOSTRA" estaven al carrer pelai, número 7, molt proper als Almacenes Alemanes, al mateix carrer, als números 18, 20, 22 i 24, de la vorera de mar.

Ara passem a revisar què va passar el Maig de 1941, tot just quan finalitzava el termini de l'anunci inicial dels Magatzems Alemanys. 

La Vanguardia. Maig de 1941.

La transcripció és:
¿USTED NO SABE LO QUE ES SANTA MARÍA DE MONTCADA...?Es la Urbanización mejor y más moderna de Cataluña, emplazada entre Moncada y Sardañola.La más sana, la más bella, la más pintoresca y la más cercana a la Plaza de Cataluña.La más urbanizada, con hermosas calles, artísticas avenidas, plazas, fuentes, aceras, arbolado, electricidad, (gas, pistas tenis, piscinas, campo de deportes en proyecto).Inmenso bosque de pinos de 10 millones de palmos cuadrados.Estación de f. c. propia. Carretera directa a 11 km Plaza Cataluña.Iglesia propia con misa todos los días y festivos.Más de cien casas construidas ya. Ochocientos propietarios.
Fixem-nos primer en la immobiliària, que ara ja no és la "URBANIZACIÓN TERRANOSTRA", i ha passat a ser la "COMPAÑÍA GENERAL DE URBANIZACIONES", curiosament també al carrer Pelai número 7.

Aquesta és la prova que la immobiliària amb nom català que va castellanitzar-se, finalment va haver de canviar-se el nom, tot evitant el mot "TERRANOSTRA", per tal d'ajustar-se al nou context polític.

En qualsevol cas, aquest darrer anunci no es parla dels Magatzems Alemanys, sino que simplement sembla que ofereix les parceles sobrants en venda que la Guerra Civil no va permetre otorgar.

L'anunci és especialment rellevant, doncs sabem que el 1936, aquesta immobiliària tenia 200 parcel·les en contracte amb els magatzems alemanys, i ara, el 1941 diu que hi ha 100 cases construïdes i vuit-cents propietaris.

Aquesta dada permet veure que hi havia centenars de propietaris, que probablement tenien un petit troç de terreny, però insuficient com per a poder bastir una casa. En definitiva, el negoci dels cupons no va ser tan lucratiu com va semblar al principi i la Guerra Civil ho va acabar d'adobar tot.

Veiem finalment un altre anunci de La Vanguardia, el 17 de Juliol de 1942:


Ens sobta que de l'anunci de 1936 es parla de 200 parcel·les de 8000 pams cada una i el 1942 es parla del sorteig del segon solar de 8000 pams i d'un tercer solar, també de 8000 pams pel setembre d'aquell mateix any.

Ja es parla de Santa María de Montcada i no de Terra Nostra, i tanmateix la immobiliària segueix sent "Compañía General de Urbanizaciones", però deixa el número 7 i passa al número 9 del mateix carrer Pelai de Barcelona (recordem que els Magatzems Alemanys estaven als números 18, 20, 22 i 24 del mateix carrer, a la vorera mar).

També diu que queden 22 llibretes de cupons per a donar i recordem que hi havia 200, que entenem gairebé totes són d'aquells 800 propietaris que comparteixen un petit troç de terreny que no els dóna per a fer-se la casa.

Novament resulta curiosa la necessitat de vendre els terrenys. A l'anunci del Maig de 1941 es diu:

Es la Urbanización mejor y más moderna de Cataluña, emplazada entre Moncada y Sardañola.

En aquest del Juliol de 1942, la urbanització és segons l'anunci:

(...)la mejor urbanización de España!!

A partir de llavors, es fan noves promocions i campanyes d'anuncis, com el següent, un dels més llampants:


El plànol ofereix una visió de carrers urbanitzats en terra, amb un gran mercat central, el tren, el casino, inclús un cartell al costat del tren que diu "Santa María de Moncada, la mejor Urbanización de España", piscines, pins, xalets i cases d'extra-luxe, l'església, el restaurant de Ca la Roser, i fins a cinc edificis amb banderes espanyoles.


Al panflet es manifesten les infraestructures més representatives, com el restaurant, l'església, la devoció a la verge i algunes cases-xalet de mostra.  És curiós el fet que es parla de "millones de pinos", quan realment és una desmesura.


Un collage de la vida moderna, de la que calia evadir-se en un indret natural com Santa Maria de Montcada. Es veu un vaixell, torres elèctriques, un funicular, un tren de vapor, motors, màquines i la central tèrmica.


Un dibuix de Plaça Catalunya i un altre de l'estació del barri de Santa Maria de Montcada, que el tren arriba en 18 minuts.




divendres, 5 de maig de 2017

M'ha fet gràcia trobar el següent dibuix, que representa la recreació d'una escena familiar d'uns Montcada realitzada pel dissenyador gràfic Jordi Bibià Balada, realitzat el 12 d'agost de 1996.


L'autor ens fa cinc cèntims del dibuix:
El dibuix vaig fer fa molts anys. Volia representar una escena familiar d'un dels grans senyors d'aquells temps. I després, evidentment, fer-ne al·lusió a una de les famílies més poderoses i influents de la nostra edad mitjana.
Sovint, quan passo per Montcada i Reixac, m'imagino sense tenir-ne n'idea de l'aspecte del castell dels Montcada. I sobretot, l'importància d'aquella estratègica situació que, en aquella banda de les afores de Barcelona, deuria ser de tan profit.

Fons Septimània Edicions

dilluns, 1 de maig de 2017

Avui dia del treball volem oferir-vos una nova mostra de les postals Punts de Vista.

En aquesta ocasió del barri de Can Cuiàs, que mira atent la Serralada de Marina i el Turó, des de la seva privilegiada situació. Esperem que us agradi.


Ens veiem el 1 de Juny amb una nova entrega de les postals.

dissabte, 29 d’abril de 2017

Postals Punts de Vista és una iniciativa mensual per a donar a conèixer el poble des d'una altra mirada, descobrint que l'observador pot canviar la percepció del que veu només canviant d'angle aquella imatge quotidiana.

El projecte va encetar el 2014 amb dotze postals en sèrie de marc blanc 4:3 que va evolucionar ja el 2015 en la sèrie de marc negre amb la mateixa relació d'aspecte i que va continuar el 2016. Ja al 2017 la sèrie negra ha evolucionat a una mirada panoràmica en relació 16:9.

Avui us oferim una reedició de les postals Punts de Vista de l'any 2014 seguint el mateix format de la sèrie negra 4:3 dels anys 2015 i 2016. Esperem que us agradi.














Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici